-- 3. Escrits d'economia i finances, 1925 / pròleg de Francesc Roca.

In my paper I make a summary assessment of the connection between Eugeni Crexells and Eugeni d'Ors and that of both of them with pragmatism. I organize it in three sections: 1. First, the philosophical formation of Crexells and its relation with D'Ors; 2. Eugeni d'Ors and pragmatism, and 3. Joan Crexells and pragmatism.

Una pregunta inicial y fundamental para empezar la reflexión sería: en qué somos los seres humanos iguales y qué diferencias serían aceptables entre nosotros. Así uno de los retos de la sociedad actual sería cómo conjugar la igualdad social (y económica) y el derecho al reconocimiento cultural diferenciado. A menudo se han presentado como un binomio opuesto y difícilmente reconciliable. De manera tal que para lograr más igualdad de derechos políticos y sociales se tenía que perderla identidad más tribal.

Quines són les causes del dèficit filosòfic que arrossega la cultura catalana contemporània? Aquest llibre ofereix un panorama bastant complet —i amarg— de les condicions acadèmiques i extraacadèmiques en què s’ha hagut de conrear als Països Catalans la filosofia, tota la filosofia, centrant-se, això sí, en les aventures personals i col·lectives dels qui han tingut la vel·leïtat de dedicar-se a la lògica. Hi són narrades amb amenitat i lucidesa l’estada de Bertrand Russell a Barcelona, la defenestració d’Eugeni d’Ors, les aberracions (...) docents de Josep Daurella i Rull, la breu i fulgurant trajectòria intel·lectual de Joan Crexells, les peripècies eclesiàstiques de David Garcia Bacca i Miquel Soy, l’exili de Josep Ferrater Mora i la gestació del seu voluminós Diccionario de filosofía, la marginació de Manuel Sacristan, els conflictes de la Facultat de Filosofia de València en els anys 70... El resultat és una història de la filosofia apartada en molts aspectes de la imatge «abstracta» i «idealitzada» que sol oferir la historiografia filosòfica a l’ús. (shrink)

Guizot aprendió el oficio de historiador preparando con su esposa,Pauline de Meulan, una edición crítica en francés de _Decline and Fall_ de Gibbon. Las personalidades históricas de Gibbon y Guizot fueron muy distintas. También sus respectivos “estilos de historia”. Pero en las obras de Guizot, en especial en su _Historia de la civilización en Europa_, es reconocible el legado de Gibbon. Así, en la eliminación de la barrera entre historia civil y historia religiosa, en la amplitud temática, en la ambición (...) cronológica y en una idea de Europa concebida como algo más que la suma de sus partes. Asimismo en la adopción de la misma palabra _civilización_ y en el hecho de que la interpretación guizotiana de la historia europea hunda sus raíces en tres factores presentes en Gibbon: lo que sobrevivió de las instituciones romanas, el impacto del cristianismo y el aporte germánico. (shrink)

Quins són els valors que regeixen la nostra vida? I per què vivim amb aquests valors i no amb uns altres? «Els valors van cap a on anem nosaltres perquè van amb nosaltres. ¬I mentre fem camí o mentre el busquem, els valors ens alimenten», diu el filòsof.

ACKNOWLEDGEMENTS I would like to thank the following: Professor DW Harding for suggesting inquiry into Binet's work and for allowing use of his own ideas in ...

Frege is celebrated as an arch-Platonist and arch-realist. He is renowned for claiming that truths of arithmetic are eternally true and independent of us, our judgments and our thoughts; that there is a third realm containing nonphysical objects that are not ideas. Until recently, there were few attempts to explicate these renowned claims, for most philosophers thought the clarity of Frege's prose rendered explication unnecessary. But the last ten years have seen the publication of several revisionist interpretations of Frege's writings (...) — interpretations on which these claims receive a very different reading. In Frege on Knowing the Third Realm, Tyler Burge attempts to undermine this trend. Burge argues that Frege is the very Platonist most have thought him — that revisionist interpretations of Frege's Platonism, mine among them, run afoul of the words on Frege's pages. This paper is a response to Burge's criticisms. I argue that my interpretation is more faithful than Burge's to Frege's texts. (shrink)